ORGULL

Un any més som a dia 28 de juny i celebrem el Dia de l'Orgull Lèsbic, Gai, Bisexual i Transsexual. Ja fa 45 anys d'aquella batuda policial a l'Stonewall Inn que va provocar violents enfrontaments entre la policia i la comunitat LGBT.  És innegable que hem avançat moltíssim des d'aquell 28 de juny de 1969. Els drets del col•lectiu LGBT arreu del món, amb el matrimoni igualitari com a fita més visible, han experimentat una empenta en els darrers anys: des dels pioners com Holanda, Bèlgica, Espanya, Canadà i Sudàfrica (que per cert, la seva Constitució post-apartheid va ser la primera del món en incorporar la prohibició de discriminar a les persones LGBT), que van ser els primers 5 països que van legalitzar el matrimoni entre persones del mateix sexe, fins als últims Estats dels Estats Units d'Amèrica que l'han legalitzat.



Des de la "ley de vagos y maleantes" a la llei de matrimoni igualitari de l'any 2005 hi ha un salt enorme. Tot i així la realitat és tossuda i ens mostra com encara queda molta feina per fer. Sense anar més lluny fa poques setmanes una escola de Cerdanyola del Vallès era condemnada a pagar una multa de més de 50.000 euros per no actuar davant un cas de reiterat bullyng homòfob. I són molts més els casos d'homofòbia, bifòbia i transfòbia que tenen lloc cada dia, a les escoles, als centres de treball o al carrer, que no surten a la llum pública. La sentència de l'escola de Cerdanyola posa de relleu la importància d'actuar en el marc dels centres educatius. Em preocupen especialment perquè no té el mateix efecte una agressió homòfoba a una persona de 30 anys que a un noi o noia de 15, en plena adolescència. En ple procés de descobriment i acceptació. I quan els comentaris dels companys son més cruels. Si pensem en la nostra etapa a l'institut crec que tots recordarem la crueltat amb la que poden actuar nois i noies de 15 anys, i de la fragilitat que tenim a aquella edat. Jo, com a mínim, ho recordo molt bé: la única vegada que he patit assetjament per ser gay va ser a l'institut quan tenia 15 anys, quan jo em considerava heterosexual perquè era el que tocava i no em plantejava que m'agradessin els nois i què volia dir. És a dir: vaig patir homofòbia 4 anys abans de descobrir que sóc gay, per un comentari que va provocar l'escarni, més inconscient que res, dels meus companys i companyes.

Per això és molt necessari educar. Educar i conscienciar. Explicar que tots i totes som iguals, indepentment del color de la pell, del continent on haguem nascut, de la religió que seguim, de si tenim penis o pits, de si estimem homes o dones o a tots dos. Cal explicar-ho als estudiants i als professors. Perquè ho puguin explicar i puguin donar resposta a situacions dificils i evitar que fets com els de l'escola de Cerdanyola es repeteixin. I també cal explicar, a les escoles i a tot arreu, que malgrat tot encara no som iguals. Que falta treballar molt per aconseguir una igualtat real i la xacra de la LGBTfòbia desaparegui.

I sobretot cal lluitar perquè a molts països d'arreu del món l'homosexualitat és ilegal. Perquè a Rússia s'aproven lleis per prohibir la "propaganda" gay. Perquè a Uganda es legisla contra el col•lectiu LGBT i es persegueix i caça amb el permís del govern ugandès, amb una preocupant presència entre bastidors de grups evangelistes nord-americans. Frédéric Martel explica a "Global Gay" com fundacions nord-americanes financien organitzacions de lluita pels drets LGBT a països on es persegueix l'homosexualitat de la manera que grups evangelistes, també nord-americans, tenen una forta presència a països africans, on lideren una croada contra aquest col•lectiu.

I a casa nostra tenim pendent l'aprovació de la llei contra la homofòbia al Parlament de Catalunya i seguir el camí de Dinamarca, que va aprovar un projecte de llei que elimina el requisit de diagnosticar un transtorn mental o altres requisits mèdics per poder fer el canvi de sexe. Queda molta feina per fer i no podem baixar la guàrdia.

Per tot això, feliç dia de l'orgull LGBT. A totes les lesbianes, gays, bisexuals i transsexuals del planeta. Feliç de l'orgull LGBT a tots aquells i aquelles heteros que ens heu acompanyat al llarg dels anys en la nostra lluita. Que ens feu costat no com una cosa excepcional sino com un acte de normalitat, de defensa dels drets humans. I feliç dia de l'Orgull a tots aquells que ens odieu, que ens perseguiu, que ens insulteu, que ens voleu curar, que ens voleu matar: sobretot feliç dia de l'Orgull a vosaltres, perquè mentre existeixi una sola persona com vosaltres en tot el món cada "rainbow flag", cada activista LGBT, cada carrossa del dia l'Orgull i cada dia 28 de juny tindran sentit.